Sala de premsa La Galera: desembre 2010

"Per a mi, aquest premi té un valor extraordinari, perquè han estat els propis joves que han triat a “Luzazul” com la seva favorita. És com la prova “del algodón”: si ells l’han escollit és que connecta amb el que els agrada"

Carmen Fernández Villalba és la guanyadora del III Premio La Galera Jóvenes Lectores amb la novel·la Luzazul. Aquest premi és un dels pocs a Espanya en el que el jurat està format per nens i nenes que escullen la novel·la que més el agrada. Aquest any han escollit Luzazul, una novel·la de ciència ficció i aventures sobre la condició humana i el futur de la nostra espècie. Hem parlat amb l'autora i guanyadora del premi.

• Com definiries Luzazul?

Com una novel.la juvenil d’aventures, fantasia i ciència ficció, apta per a tots els públics. Es situa en un univers paral.lel, però els elements que la inspiren sorgeixen del nostre món actual. I també diria que “Luzazul” té més d’un nivell de lectura, amb la qual cosa espero arribar a joves d’esperit de qualsevol edat.

• Amb qui t’has inspirat per crear els personatges?

Iris, la nena perfecta, és la representació dels nostres fills, productes d’un món occidental i consumista. En tenir els meus dos fills, em vaig plantejar a quin món els portava. I em vaig qüestionar si els pares actuals fem bé volent sobreprotegir-los i donar-los (quasi) tot el que demanen, sense que s’hagin d’esforçar per aconseguir-ho. Enfront d’això, els nens del tercer món, o dels països emergents, lluiten dia a dia per sobreviure. I, en alguns casos, són esclaus que permeten la construcció del nostre imperi actual, treballant per satisfer les nostres “necessitats” de coses materials. En aquests nens em vaig inspirar per crear els nens mutants que conformen el clan: Pêi, Najwa, Lela-Lelo i Kerub. Ells també han estat expulsats al Planeta Detritus, com la Iris, però estan millor preparats per enfrontar-se a les condicions de vida adverses del lloc on han anat a parar i als monstres que l’ habiten. Stephen Sulíndico, el científic que controla tirànicament la Galaxia Global, està inspirat en alguns dels nostres científics actuals que creen cèl.lules artificials i èssers clonats o busquen una Teoria del Tot.

• Per què ciència-ficció?

Perquè em permetia crear un univers diferent però reconeixible, i que és una alegoria del nostre món actual. I m’interessava molt fer palès el contrast entre un món tecnificat, però deshumanitzat, i un món gairebé prehistòric i oníric, que permet donar sortida als valors que ens humanitzen: la solidaritat, l’esforç, la pèrdua, el sacrifici, l’amistat, la imaginació.

"La ciència-ficció és un impuls narratiu que busca la resposta als nostres neguits o preocupacions més íntimes, i universals alhora."

• Creus que aquest gènere ens ajuda a explicar la realitat i el futur incert?

La ciència-ficció és un impuls narratiu que busca la resposta als nostres neguits o preocupacions més íntimes, i universals alhora. Però per especular sobre un univers paral.lel o un futur més o menys llunyà, s’ha de tenir la referència sòlida del món present. O sigui, que el que busquem en el fons no és parlar d’un futur incert, sinó de l’Enigma Humà. I aquest resta incomprensible i misteriós al llarg dels segles.

• El llibre està ple de valors i de reflexions sobre la humanitat. La literatura és una bona eina per transmetre aquests elements tant importants als joves?

Crec que la literatura és la millor eina que hem pogut inventar els humans per cercar la resposta als nostres misteris més inexpugnables. La búsqueda de què és l’ésser humà és el que equipara la literatura, a la filosofia, la ciència... i la religió. Els joves viuen en una etapa vital on aquests interrogants són motiu de reflexió, més o menys conscient. L’adolescència és l’època de les grans preguntes, una època de transició, en la que es té un peu encara a la infància i l’altre ... al camí de la maduresa. Per tant, encara es manté la capacitat de meravellar-se i de fantasejar pròpia de la infantesa i una aproximació a la realitat més madura. En definitiva, és un periode prodigiós on encara tot és possible i tot és qüestionable. I l’eina més important que qualsevol persona pot usar per enfrontar-se a la realitat i a la irrealitat és... la imaginació.

"La imaginació és un arma poderosissíma que et permet enfrontar-te als grans problemes (neguits, pors) vitals. Els nens i els joves la tenen ben esmolada, per això l’aproximació a ells també ha de ser a través de la imaginació, no amb la lògica adulta."

• Com n’és d’important la imaginació?

La imaginació és un arma poderosissíma que et permet enfrontar-te als grans problemes (neguits, pors) vitals. Els nens i els joves la tenen ben esmolada, per això l’aproximació a ells també ha de ser a través de la imaginació, no amb la lògica adulta. A la novel.la, Iris, la proragonista, diu a un dels mutants: “amb lògica, potser puguis anar d’A a B. Però amb imaginació podràs anar a qualsevol lloc.” Aquesta frase és una abstracció de la sentència d’un famós científic que va existir a la realitat. Però, la veritat, és que els científics també necessiten de la imaginació per fer avenços i descobriments. La imaginació com a porta d’accés a la fantasia –o a la irrealitat- està feta de la mateixa matèria que els somnis i beu del nostre inconscient... o del nostre esperit.

• Quan de temps has trigat a escriure la novel·la?

Per tenir una primera versió vaig trigar uns dos anys i mig. El producte resultant d’una immersió total i absorvent a la Galàxia Global tenia quasi 1000 pàgines i era impublicable, tot i que vaig intentar “col.locar-ho”. Ara bé, aquell primer bloc compacte contenia tot el que ara és “Luzazul”, i més coses –no totes dolentes- que vaig deixar fora. Però, com un tros de marbre sense escolpir, la primera versió va necessitar que li donés una forma més harmoniosa i treiés totes les capes sobreres. Aquest procés va durar més de cinc anys, fins aconseguir després de moltíssimes reescriptures l’obra actual. Potser, algun dia, amb tot el que va sobrar es podrà fer alguna cosa...

• T’has documentat per escriure-la?

Sí, molt. Anava documentant-me i escrivint alhora. Una documentació molt heterogènia. Llibres de ciència, de cosmologia, d’antropologia, de mitologia, de paleontologia... Entre els autors d’aquí: José Luis Arsuaga Eudalt Carbonell, Jorge Wagensberg, Eduard Punset, o grans autors internacionals, com Hawking o Sagan, entre d’altres. També anava llegint literatura i veient cinema, d’altres autors de ciència ficció o de fantasía. Però una font fonamental han estat els reportatges dels mitjans de comunicació. El degoteig diari de notícies sobre els avanços científics, sobre futuribles ben reals, són una font inagotable d’inspiració.

“Luzazul” es un somni fet realitat."

• Des de quan tens passió per la literatura?

Des de ben petita, que preferia llegir o inventar històries abans que jugar amb nines. Dedicar-me a la literatura, professionalment parlant, era un somni. Després d’unes temptatives, vaig dedicar-me a explicar històries “no inventades”, com a periodista, i després vaig abordar la ficció amb més bons resultats que al principi. He estat i continuo sent guionista de sèries i telefilms. “Luzazul” es un somni fet realitat.

• Què ha significat per tu rebre el Premio La Galera Jóvenes Lectores?

Per a mi, aquest premi té un valor extraordinari, perquè han estat els propis joves que han triat a “Luzazul” com la seva favorita. Per tant, és com la prova “del algodón”: si ells l’han escollit és que connecta amb el que els agrada. I tot i que desenvolupa conceptes una mica el.laborats, la segueixen perquè s’enganxen.

Vull dir que de vegades rebaixem el llistó del que poden entendre o pot interessar als joves. I penso que no ha de ser així, que ells són molt llestos, més que nosaltres sovint, i tenen unes grans exigències. Per tant, nosaltres també hem de ser exigents amb la literatura que fem per a ells. Ha de ser exigent, però atractiva i colpidora, profunda i amb material per a la reflexió (encara que no sigui de manera evident).

• Com valores la iniciativa?

Em sembla fenomenal. No hi ha trampa ni cartró. Aquest premi té una solidesa enorme. Els joves són insubornables. Felicito a La Galera perquè em sembla molt valent, i molt laboriós, engegar un concurs d’aquestes característiques.

• Què destacaries dels comentaris que t’han fet els lectors i lectores que han participat?

Aquests comentaris, igual que el contacte a posteriori amb alguns dels joves membres del jurat, ha estat de les coses més emocionants que m’han passat. I demostren la finesa intele.lectual i emocional que es gasten aquests joves lectors. Hi ha hagut moltes valoracions de dir “chapeau”. Per destacar-ne sols una, apuntaria: “Es una historia muy profunda, pero escrita de forma muy amena”.

• Què et sembla l’edició del llibre i les il·lustracions? El teu cap havia imaginat els teus personatges així?

Ah, l’edició del llibre és una autèntica meravella, molt per sobre del que jo imaginava. És un objecte que un desitja tenir no sols pel contingut, sinó per la bellesa i elegància amb que ha estat fet, cuidant fins el mínim detall. Les il.lustracions de Roger Olmos, un dibuixant prodigiós, han sabut captar l’ànima dels persontages. I em consta que fan venir moltes ganes de llegir la novel.la.

"Crec que la literatura ha de ser bona, honesta, apassionant i altres etiquetes d’aquest estil, però no em sembla satisfactori reduïr-la per l’edat dels seus lectors."

• Creus que has d’escriure de manera diferent quan ho fas pel públic jove?

En absolut, el nivell d’exigència i el compromís és enorme. La dificultat que ha suposat escriure “Luzazul” ha estat la mateixa que si hagués fet un llibre per a adults. A més, em rebenta la simplicació que suposa compartimentar la literatura per joves i adults. Crec que la literatura ha de ser bona, honesta, apassionant i altres etiquetes d’aquest estil, però no em sembla satisfactori reduïr-la per l’edat dels seus lectors. Vull dir, que obres magistrals de la literatura es cataloguen de juvenils però formen part de la nostra educació sentimental: “L’illa del tresor”, “Huckleberry Finn”, “Alicia...” I continuem tornant a elles d’adults.

Em quedo amb la definició de C.S. Lewis: la literatura juvenil és la que també poden llegir els joves”. Espero que “Luzazul” la llegeixin els joves... també.

• Què els diries els joves que vulguin dedicar-se algun dia a escriure?

Diría el que va dir un important escriptor, premi Nobel de Literatura: si vols ser escriptor, abans d’agafar la ploma, primer viu. I quan ja decideixis agafar-la, això ho dic jo, fes-ho serenament, amb disciplina i amb passió. La literatura és una combinació de les coses que ets capaç d’explicar (i per això has d’haver viscut, ni que sigui a través dels altres) i tenir un bon estil per fer-ho (i per això has d’haver escrit i reescrit un munt de vegades). Tot i que tampoc no hem d’oblidar una cosa fonamental per adquirir ofici: llegir, llegir molt. I això es pot fer a qualsevol edat.

GRÀCIES CARMEN