Entrevista : Carles Sala i Vila

“Estic convençut que un local d’aquestes característiques ens podria fer més feliços que qualsevol hipermercat ple d’ofertes. Però, per descomptat, un gènere tan delicat com els impossibles també podria ser molt perillós en mans de segons qui...”

Carles Sala i Vila acaba de publicar Cornèlius i el rebost d'impossibles, Premi Folch i Torres 2009. Una novel·la molt especial amb tots els ingredients per convertir-se en un clàssic de la literatura infantil. Carles Sala va deixar l'ensenyança per dedicar-se a l'artesania i l'escriptura i des d'aleshores ha guanyat els premis de literatura infantil més importants. Coneguem més secrets d'aquest Cornèlius i el rebost dimpossibles.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

: Explican’s d’on neix la història de Cornèlius i el rebost d’impossibles.

La història d’en Cornèlius va néixer amb la intenció de parlar d’aquells elements que ens envolten que, tot i no ser materials, són tant o més reals que els que es poden palpar o veure, i que, a més, sovint són els que més pes tenen en les nostres vides i en el nostre grau de felicitat. Em va semblar que podia donar molt de joc parlar d’un local on d’alguna manera es poguessin intercanviar elements d’aquesta mena: un rebost d’impossibles.

: Creus que podria existir un rebost com aquest en la vida real? Que som prou generosos, els humans?

Estic convençut que un local d’aquestes característiques ens podria fer més feliços que qualsevol hipermercat ple d’ofertes. Però, per descomptat, un gènere tan delicat com els impossibles també podria ser molt perillós en mans de segons qui...

: T’has trobat a la vida gaires persones especials, que sembla que hagin vingut al món per canviar-lo?

Afortunadament, n’he trobat unes quantes que han enriquit d’allò més el meu món particular, i estic convençut que hi ha molta altra gent que en el seu àmbit millora tot allò que l’envolta. En el cas d’en Cornèlius, però, es tracta d’un home misteriós i, sobretot, extraordinàriament savi, i és això el que el fa tan especial i poderós.

: En Cornèlius és un personatge misteriós que amaga un secret. Tots amaguem secrets més grans o més petits?

M’imagino que poc o molt sí... De tota manera, com tu dius, hi ha secrets de moltes mides. En el cas d’en Cornèlius, es tracta d’un secret immens, que l’ha marcat fins a tal punt que li ha impedit de somriure durant un grapat d’anys! En casos com aquest, potser el millor que es pot fer és compartir el secret amb els que més t’estimes...

: La història passa en un poble també molt especial, Tort. Està basat en algun poble real, Carles?

En un de concret, no, però sí que té pinzellades de poblets de muntanya com Osor, Rupit, Beget... Però amb els edificis, els fanals, els carrers i els personatges molt més torts, és clar!

: El llibre és farcit de noms compostos que defineixen els personatges, les coses i els llocs. Aquests jocs lingüístics enriqueixen molt la lectura.

Gràcies! A mi em diverteix molt fer aquests jocs de paraules, i m’agradaria que als lectors els divertís igual que a mi. A més, sovint aquestes combinacions em fan més fàcil la descripció dels elements que van apareixent al llarg de la història.

: Creus que de vegades els escriptors de literatura infantil i juvenil subestimen els lectors als quals es dirigeixen?

Potser sí que a vegades tendim a donar-los tot una mica mastegat... O a deixar de parlar-los de temes una mica complicats per si de cas els sobrepassen. A l’hora de la veritat, però, la manera com plantegem aquests continguts és del tot determinant per aconseguir que, finalment, acabin arribant al lector.

“Els detalls d’una novel·la són la salsa, les espècies... El condiment sense el qual gairebé segur que trobaríem el plat insípid”

: Els detalls, són importants en una novel·la?

Suposo que en excés poden carregar alguns lectors, però en general són decisius per fer que una novel•la agradi o no. Són la salsa, les espècies... El condiment sense el qual gairebé segur que trobaríem el plat insípid.

: Quan escrius, tens en compte constantment el públic a qui et dirigeixes?

Oh, i tant! La pretensió és passar-m’ho bé intentant que als lectors els passi el mateix, per tant els he de tenir presents en tot moment.

“És poc probable que un infant aguanti una lectura que no el convenç per si més endavant hi ha un gir inesperat que el sedueix”

: Els infants, són més crítics que els adults?

Jo diria que són més sincers. És poc probable que un infant aguanti una lectura que no el convenç per si més endavant hi ha un gir inesperat que el sedueix; en aquest cas, segurament deixarà el llibre a mitges i, amb una mica de sort, en començarà un altre. Al mateix temps, però, si el que llegeixen els atrau, ho faran saber amb la mateixa sinceritat. A mi m’atrau aquesta transparència.

: Amb quines lectures vas créixer, tu?

Les que tinc més presents són les aventures d’en Folch i Torres (alguns llibres que ja eren de l’àvia!), les històries d’en Gianni Rodari, la col•leció dels Hollister i, per descomptat, els còmics de l’Astèrix i l’Obèlix.

“A part de divertir-me d’allò més, escriure per a infants em permet mantenir el contacte amb la mainada però des d’un vessant més creatiu, i, per descomptat, també menys esgotador”

: Un bon dia decideixes deixar les classes i dedicar-te a l’escriptura i a l’artesania. Per què?

L’artesania sempre m’ha atret, i en realitat ja m’hi dedicava força abans de fer de mestre. L’escriptura, en canvi, m’ha vingut força més tard, però m’ha donat moltes alegries en molt poc temps. A part de divertir-me d’allò més, escriure per a infants em permet mantenir el contacte amb la mainada però des d’un vessant més creatiu, i, per descomptat, també menys esgotador.

: Treballar amb les mans ajuda a desenvolupar la imaginació?

Si combines el treball manual amb la creativitat, ben segur que sí! Si et limites a repetir un mateix gest o un mateix disseny una vegada i una altra segurament no et requereix gaire esforç en aquest sentit, però et proporciona un benestar i una tranquil•litat que també són molt útils per, per exemple, posar-se a escriure.

: En 3 anys has guanyat els principals premis de literatura infantil i juvenil. Amb què t’han ajudat aquests premis?

Essent un nouvingut al món de la literatura, la veritat és que m’han ajudat moltíssim. Cada premi ha comportat la publicació i promoció d’una nova novel•la, a més d’un parell d’injeccions ben necessàries per a poder continuar escrivint: una de confiança i una d’econòmica. Segurament no és imprescindible guanyar premis per poder escriure, però en el meu cas he de reconèixer que m’ha facilitat molt les coses.

: L’últim guardó aconseguit és el Folch i Torres, precisament amb Cornèlius i el rebost d’impossibles. Un llibre que, a més, té unes il·lustracions i una edició que el converteixen en una petita joia.

Ja ho crec! Ha quedat preciós! I és molt d’agrair que tant l’il•lustrador com l’editorial –Javier Andrada i La Galera- hagin estat capaços de treure tant de suc a la història d’en Cornèlius!

: Ens pots dir el moment del dia que acostumes a escriure?

Ostres, m’hi puc posar a qualsevol hora, mentre hi hagi silenci i tranquil·litat. L’únic soroll que m’ajuda és el de la pluja. Per a mi no hi ha res millor que escriure un dia de tempesta.

CARLES SALA I VILA. GRÀCIES